miércoles, 4 de enero de 2017

Pau Castanyer - TZOLKIN (fragmento)

 

AHAU:
La dolçor, el só i la llum

A l'inframón hi arriben les arrels
que floreixen la part verda del cel.

Qui no entengui la seva ombra
mai podrà veure el sol.

- - -

IMIX

Veig el cocodril
i és una pedra que escup la mar.

Seguesc veient el cocodril.

Només hi ha dues coses:
les que volem veure
i les que no.

- - -

AKBAL

O les teulades del cel
o qui em mou els oceans?
Tenim el vent que espitja l'espessor
dins la remor del voler,
el blau adormit
que ens bramarà la tormenta.

Venus persisteix,
el reflex de la profunditat
no trigarà a ser tota la nit
o tota la llum.

- - -

CICCHAN:
El camí de les ones

La terra sempre torna al seu lloc
o el su lloc és on torna.

- - -

CIMI:
La flauta i la roca

L'espai lluminós
que forma el buit
a l'interior d'una canya.
La matèria infinitament separada
que forma el cos de la pedra.

Totes les cobertures són iguals,
tots els inicis són només un.

- - -

LAMAT:
Aquest sempre-precipici
o el queixal de la nit.

Agafa'm aquesta estrella
i utilitza-la al teu imperi.
Sóc el marbre en forma de roca
o la clau que penja
a l'arbre més alt,
sóc tots els venirs
a aquest sempre-precipicis
que em fan el rostre
i l'espinada.

- - -

OC:
Els guardians de les pedres

Com és el pes sincer
d'una ànima sobre una altra?

Set esdeveniments he d'explotar
i sóc el record groguenc de les fulles
i sóc pensar plàcid sóc
sóc hi ha una energia
sóc el viatge permanent
(la gota mil·lenària,
l'estalactita que creix)
sóc el qualsevol lloc que sóc
i la qualsevol connexió que hi veig,
el desig de la fruita madura
o les llengües que llepen l'eternitat.

- - -

CHUEN

Dançar damunt els arbres
comporta la caiguda
o l'aire.

- - -

EB

Sempre he volgut
escriure aquella besada
però només en sé l'eternitat
o pell de gallina.

- - -

MEN

Ciutat de pols i roba blanca
on els zopilotes us baixen al sol:

Tots tenim l'espardenya i la processó,
qui pedaleja arrossegant la penitència
no troba les Catedrals de l'aigua sagrada.

L'ofrena ha de ser íntima
i els capells de palla
o aigua.

- - -

CIB

Em diuen que quan un viatja
el cos sempre arriba a lloc
abans que l'ànima.

La meva encara està
envoltada de balenes
mentre creua l'Atlántic.


- - -

ETZNAB

Tot és ple de mirallas.
Sóc un univers i totes les vides.


Pau Castanyer. 2009. Tzolkin. Publicat per Edicions Documenta Balear.

No hay comentarios: